Miquel Roig: Crónica travesía Cabrera-Mallorca

Sis menys vint de la matinada Bcn... Em llevo mig dormit però em desperto ben ràpid sabent que el dia del repte es demà mateix!!
Agafem la Blanca (la meva ex-parella, cosa que ja aclariré + endavant) i jo i anem a casa m'ha mare, d'on des d'allà agafarem un taxi tots tres i ens dirigim a l'aeroport.
Un cop allà, passem el control de maletes, i quan em toca a mi, ja em passa la primera anècdota del viatge... "Senyor, abra la maleta", jo obeeixo a la Segurata. L'obro i veu que porto el neoprè i altres coses, entre elles, una ampolla plena de beguda isotònica... "ups..!" dic jo a la segurata.. Se m'havia colat dins la maleta.. M'he vec tota l'ampolla enlloc de llençar-la a la paperera. Amb aquestes, i per a que no em faci tirar res més (com x exemple un super mosquetó que porto a la maleta per lligar coses a la boya..) li explico el que vaig a fer a Mallorca i així la camelo una mica.. Vaig tenir sort quan la tia de sobte em diu que també havia sigut nedadora!!! Així que passo i cap problema! jeje!
Agafem l'avio. El viatge es curtissim, ja que ni tant sols dona temps d'aixecar-te i anar al lavabo de l'avio..!!

Un cop arribats a Palma de Mallorca, agafem l'autobús urbà que ens porta a Pl. Espanya. D'allà surt l'autocar que ens durà a la Colònia Sant Jordi, on hi ha l'hotel Sur de Mallorca, centre neuràlgic de la prova i on ens hospedarem.
Es massa aviat, pel que decidim anar a esmorzar pel centre de Palma. Dit i fet! Un cop esmorzats, passegem una mica i agafem l'autocar que ens dur a l'hotel.
Odio viatjar si no condueixo jo, i més si tinc que desplaçar-me amb autocar..!! Per tant, i no era d'estranyar amb mi, em poso com una sopa, però aguanto fins l'arribada i no trec les papes..!
Després d'un mati d'anar amunt i avall acalorats, arribem a l'hotel.
Just entrar al all de l'hotel, em trobo parlant a en Nacho i la Teresa Planas. A tots dos superseries de la natació en mar obert.
Ens saludem i en Nacho ja tot animat proposa d'anar a fer un chapuzon per reconèixer la zona, algo light... uns 3000m...!! Després de la hora que porto amb l'autocar... i quan sento 3000m, encara m'esgoto més del que estava..., jo flipo!! jaja!
Veig que l'esforç comença aquell instant mateix i decideixo tira'm a l'esquena el cansament i anar a pegar un remull. Tot acaba en un remull ràpid ja que en Carles Cespedes esta en un compromís laboral i no arriba a temps, Uuufff.., menys mal penso jo!! jeje!
Només veure la transparència de l'aigua marina, m'entren unes ganes de començar a anar cap a Cabrera que no vegis... La Teresa pregunta a en Nacho..:" Nadamos al final?", i en Nacho contesta: "No, hacemos un chapuzon rapido". Dit i fet. En aquestes, miro la Teresa i en lloc de ficar-se les ulleres de nadadora es fica unes de buzo que portava molt ben dissimulades a la bossa..! JAJA!! Un cop a l'aigua, miro sota el mar, i veig un paisatge impressionant.... peixos, i fins i tot un pop! Al cap d'una estona, la Blanca marxa cap a l'hotel i poc després, nosaltres també marxem.
Un cop dinats, la Blanca, m'ha mare i jo decidim anar a fer una becaina. Jo dormo 2h i si no m'arriben a despertar, hagués dormit fins l'endemà... Després, anem a fer un volt pel poble, i prenem algo al passeig marítim.
Tornem a l'hotel, on a les 19h te lloc el brífing de la prova. Abans d'aquest, un investigador i professor de nutrició de la Universitat de Mallorca, ens proposa a uns quants a fer una prova de saliva i pes per fer un estudi de l'actuació de les defenses davant un esforç d'ultrafons com la de demà. Dit i fet, em peso (73.5kg) i faig la prova.
Abans del brífing, ens trobem a l'Aina i el el seu pare!!! Parlem una bona estona tots i intercanviem opinions i neguits de demà!
El brífing es converteix en una xarrada molt interessant i plena de bon humor, entre els quals hi ha en Nacho foten cachondeo..!! Que si en un avituallament trèiem una paella o fideua, en fin... allò es converteix en una actuació d'humoristes..! jaja!!
Després del brífing, ens trobem tots fora la sala on intercanviem opinions i segueix el bon rotllo. Típic en els esports sans com aquest i tònica molt important a tenir en compte en el dia a dia!
Anem cada un a la habitació a preparar coses i fer temps fins les 20.30h hora en que baixem a sopa (posa'ns les botes) a l'increïble bufet lliure de l'hotel!!!
Un cop a punt de rebentar, anem a clapar, ja que demà a les 4h.30' de la matinada em d'estar de peus!
Bé..., ara bé la part "chunga" del cap de setmana... Tinc una forta discussió amb la meva parella (avui dia ja EX-parella). Acabo anat a dormir a la 1h... Tot plegat provoca que dormi fatal i a més m'adormo en quan sona el despertador...! Maxeco i ja son les 4h.45h de la matinada!! Baixo corrents al menjador, i veig que no soc l'únic ressagat... Uuufff..!! Esmorzo tranquil·lament i bé, i em trobo amb en Nacho i en Carles Cespedes. L'ambient es increïble.. Tot el bufet lliure de l'hotel reservat per nosaltres, hi ha un ambient molt bonic, ja que tothom comenta i alhora esta concentrat amb la proesa que esta apunt de fer.
Sortim de l'hotel i caminant pel mig del poble arribem al port, on ens fan la inspecció tècnica del material i des d'on anteriorment marxarem tots plegats en una petita embarcació cap a Cabrera!
Dins el vaixell, es respira un ambient molt divertit. Només sortí direcció Cabrera, hi ha algú que crida...: "Vamos a moriiiiir..!!!" JAJAJAJA!!.. Esta la cosa molt animada. A 10' d'arribar a Cabrera, el patró de la embarcació ens avisa, i tothom es comença a preparar i vestir amb el neoprè per començar!
1er, i sota una gran expectació i silenci, es tiren a l'aigua els membre del grup de 3kms la hora. Després ho fem nosaltres, el grup dels 2,5kms la hora.
Un cop a l'aigua, la sensació de "subidon"c d'adrenalina es màxim! Per sota l'aigua només es veuen cames en moviment i el negre del fons marí. Es una passada.
En un moment i a la senyal d'en Toni Contestí, inicien la travessa els del grup de 3kms la hora. Al cap de 10' ho fem els del grup de 2,5kms la hora.
Els 1ers metres son força moguts, ja que nedar arrossegant una boia lligada del turmell i en mig de molts nedadors que també n'hi porten una, es cosa complicada.
Fins al 1er avituallament (un per hora) nedo en mig del peloton, intentant no enganxar-me am la corda de les boies del nedadors que tinc pels costats. Agafo el ritme i vaig fent, tot i pensant en com serà aquesta aventura i deixant-me porta pel que vagi succeint per tal de no posa'm nerviós.
Havent fet el 1er avituallament, la cosa ja esta més calmada. Em giro i veig l'illa de Cabrera ja una mica més lluny. Desprès de prendre'm l'avituallament, i desgotar els 5' que ens deixen per fer-lo, continuem la marxa. Ara però ja aconsegueixo posicionar-me a la dreta del kayak per tal d'això poder seguir bé el ritme, anar dels primers i no enganxar-me amb cap nedador.
Tot va be fins al km 13 (aprox.), on comencem a trobar una mar força moguda. L'esgotament físic/mental, comença a passar factura, cosa que en el meu cas provoca que em mareig fins a tal punt que vomito... Aquell avituallament no el puc fer al complet. Només aconsegueixo ingerir una mica de líquid/sals i prou..
L'Aina, la meva companya de travessa, es troba molt malament, ja que no pot orinar i l'hi provoca molt de mal estar general. la intentem tranquil·litzar entre tots plegats, però es difícil. Ella però, s'auto-supera i segueix endavant. Es una crak!!
Al següent avituallament, jo estic molt marejat, factor que m'acompanyara al llarg de tota la travessa, i fet que provocara que no pugui ingerir cap aliment sòlid del que ens proporcionen als avituallaments... Només menjo trossos de plàtans i líquid. En aquest avituallament, l'Aina no pot més, i apesar dels nostres ànims decideix abandonar, ja que el mal estar a empitjorat i es molt complicat nedar en aquestes condicions.
Al següent avituallament, veig la embarcació que dur al grup d'acompanyants en els quals hi ha els meus familiars. Veig que estan molt d'eufòrics i que no paren de cridar i animar. Això es brutal. Només per la gent que em dona suport tinc que acabar-la!! (penso en aquells moments).
Tot i això en aquell o el següent avituallament, la ment em juga una mala passada... Em vaig sentir molt molt dèbil, sobre tot mentalment. Pensant i ficant molt d'esforç, decideixo continuar tot i el meu fortisim mareig.
Poc a poc, vaig intentant estabilitzar-me, tot i que persisteix el super mareig.. No marxa, ni tant sols amb la Biodramina que ens proporcionen al avituallament de la meitat de la prova.
El meu pensament clau per poder acabar es: "Miquel, segueix per collons!! ja que has estat tot l'any entrenant i ara no ho deixarem." Després d'aquelles paraules, em fico al cap que haure d'anar aguantant d'avituallament a avituallament per tal de poder anar aconseguint "petites metes"!
Dit i fet.
Després de molt patir, i més a nivell mental que físic, n'em divisant l'arc d'arribada, el qual cada cop esta més aprop nostre. Els ànims dels organitzadors es van intensificant, senyal de que allò ja es nostre i de que no podem tirar la tovallola!!!
Ja arribem, comencem a veure cada cop més aprop el terra, la sorra, en mig d'aquella aigua cada cop més clara i cristal·lina.
El sentiment d'eufòria, alegria, felicitat i emoció es immens quan un cop de peus veus tota aquella gent animant! El cos sembla que recupera de cop tota la energia i desgast. Es increïble..!
La meva parella em bé a rebre dins l'aigua.. Sembla una pel·lícula. M'ha mare emocionada em diu: "Que has fet Miquel!! Que has fet?!.." Tot el que li dic es: "Això es per tut mama"
Ha valgut la pena, ha set una experiència brutal en tots sentits. Després d'això, penso que vindran més i nous reptes ja que la sensació de superació personal es tant gran com la immensitat marina que em deixa't enrrera.
Agrair l'increïble suport i acompanyament que he tingut dels meus companys i amics i el haver conegut a increïbles persones.