2.071 leguas de viatge pel Garraf

Per fi ha arrivat el dia amb el que porto tant de temps patin i desitjant, com ja comença a ser avitual en aquestes proves venen a ser les 5:30 del mati cuan hem llevo per  anar a nedar  la distancia que fara cosa de un mes vaig correr per la festa major de la Merçe.
Despres de tota la operativa de cotxes entre Sitges i Portginesta, arrivem al port on la organitzacio te tot el tinglado de recollida de dorsals y casquets i altres.
Aqui ens trobem amb el reste d'equip del Mediterrani: de dta.a esq.:Eva,David,Albert,Ricard,Minerva,Xavi
i Miki

tots portem una mica cara de son, pero a la vegada intentant activar els biorritmes per la que en ve a sobre, poc a poc ens anem treient la roba tot i que fa fresca i costa una mica, pero ens hem de enfundar el neopre, ens untem amb baselina en cantitats industrials per evitar posibles ferides.

Sense adonarme'n ja stem d'arrera de l'arc de sortida, ja he fet tot el meu ritual de colocarme el traje al seu lloc, el gorro centrat, els gels al seu lloc, rellotge, ulleres perque no s'entelin... va!!! que l'espera es fa molt llarga!!, dons tot i axi ens fan esperar 10 o 20 min (tampoc se gaire perque)
Que hem pasa p'el cap? dons exactament estic pensant amb quin sera el ritme que portare per poguer aguantar tota la travesia sense patir gaire, no penso amb gaire estrategia de a quin Km. augmentare o reservare, nomes penso amb un ritme constant sense deixar-me influenciar per la gent que tingui al voltant, ja que es una travesa molt llarga i a base de km's tot es posa la seu lloc, per tant no cal correr a la sortida.
Tot i aixi intento pensar quines sensacions tindre en el km tal, o cuan pasi l'altre... pero la veritat es que mai ho pots saber, per la cantitat de factors variables que influeixen, com pugui ser l'estat del mar, si fa vent en contra, si trobes grup per seguir peus, si et desorientas molt...(de tot aixo en parlare algun dia)

Be, es hora de ficar-se a l'aigua no? dons som-hi que esta calenteta... començo a fer braçades sense pensar gaire, nomes miro la boya que tinc alla davant a uns 200mts, perque alla fem el primer gir a la dreta i enfilarem la recta que ens portara Sitges. Un cop girada la primera boya la gent ja s'ha colocat una mica i no tinc tanta gent al voltant, intento buscar peus pero amb poc exit, ja que tot i les indicacions de la organitzacio de nedar amb grup, ens hem desperdigat una mica. El cas es que vaig nedant seguint gorros grocs que veig per alla davant.
Els primers km, la veritat es que pasen molt rapid, potser per la emocio que encara perdura, perque encara es una distancia que tinc força controlada, el cas es que arrivo al 3ºkm on teoricament hi ha un avituallament, pero jo no el veig, hem quedo un moment flotant i cuan la onada baixa hem permet veure que alla d'arrera hi ha el barco de l'avituallament, pro haig de nedar uns centenars de metres casi en direccio contraria, per tant decideixo que estic prou b, i continuo cap el seguent que esta en el km5.

Arrivat a aquest punt, la veritat es que la meva visio cada vegada que aixeco el cap, pot arrivar a ser desesperant, ja que nomes veig un punt tronja fluorescent alla d'avant que intueixo que es un dels cayaks de seguiment, i sempre amb la intermitencia que provoquen les onades, ja que hi han moments que tinc la sensacio que l'aigua fa pujada i altres que fa baixada alternadament.
Es curios que veure un globo de plastic groc en mitg del mar et pot aportar tanta adrenalina, que et faci continuar i  et posis content de aver pasar 1000 mts mes, ja que cada km la organitzacio habia montat un d'aquets globos que acabare anel·lant tant.

Ja el veig, una silueta blanca amb un globo d'Heli groc, ja el tinc aqui..som-hi!!! poc a poc hem vaig acostant i per la part de d'arrera del barco veig que som uns cuants alla flotant com a suros, l'home del barco hem diu: -Que vols?
-Aquarius, siusplau-barbotejo
Entre l'oleatge i vigilant que el barco no hem piqui el cap, mitg vec i m'ho tiro per sobre, amb una ma m'aguanto al barco i amb l'altre hem trec un gel del peu i m'el prenc, un altre glop de Aquarius, i hem quedoun moment flotant alla al costat recuperant l'ale...
Miro al voltant i som uns cuatre nedadors, un noi que tinc al costat hem diu: "tires?", i si!!! aquet es d'aquells moments que tothom ho pensa pero ningu pregunta.
-Un moment que pixo una mica- li responc
Ell asumeix i hem diu: -tranquil... per cert cuan portem?
miro el rellotge faig calculs rapids i li dic: 1:20, si es molt rapid no? perque estem en el 5?
Ara soc jo el que li dic: som-hi?
Li demanem a un dels cayaks que ens gui, i arranquem els dos en paral·lel, al cap d'una estona el porta un ritme un tant mes fort, pero porto a el cayak i aquet chaval a uns 30 sg, osigui que ja hem serveixen de guia.
El resum dels proxims 4 km es podrien resumir en: tal i com deis la "Doris" de "Bucando a Nemo": "sigue nadando, sigue nadando..."
En el km 7 hi ha un altre avituallament, cuan paso al costat del barco paro un moment, miro al voltant, i veig el noi que he estat seguint que hem mira i m'aixeca la ma amb el dit gros cap a munt, en plan: "va b?"
-si si, tirem no? li dic i per donan-se anim deixo anar: Som-hi que ya ho tenim aixo!!!!
Comença la recta final, globo del km 8, les sensacions s'apoderan de mi, tinc que calmar-me perque no se m'escapi una llagrimeta, animmicament ja he superat totes les pors que podria tenir ara començo a veure que era posible.
L'anecdota es que pasat el km 8, veig algu que se m'acosta per l'esquera, es una noia, perque porta el gorro vermell, cuan la tinc a l'alçada m'hi fixo i... no pot ser, jajajaja es la Eva!!! intento agafar-li el rebufo pro veig que ha posat la directa i jo ja no estic com per fer estirades, conservo el meu ritme i anar fent...
Km 9, hi ha un altre avituallament, aquet si que paso com una exalacio, nomes aixeco el cap per preguntar: cap a no?, Cap a l'esglesia!!!
Ostres, si!! ja veig l'esglesia  de Sitges, ara si, 1000 mts, i ja ho tenim
                              
Els ultims metres es fan llargs, ja que la mar s'ha aixecat una mica, i a mida que m'acosto a la costa les onades cada vegada son mes fortes, de cop i volta hem trobo una barrera de cayaks, i els hi dic: que? i m'indiquen que cap a la dreta. No es per nerviosisme si no perque ara si que les onades son groses groses!!
L'entrada a la platja es un tant accidentada amb les anomenades onades d'uns 2 o 3 mts, la feina es meva perque no fer la croqueta per la platja, cosa que quedaria una mica malament amb tota la expectacio que teniem al psg, de Sitges.

Cuan paso el famos arc de meta, hem donen la medalla que acrediata el que per molta gent pot ser una animalada, pero que la veritat es que: en la mesura de cadascu, es una experiencia 100% recomanable.
A partir d'aqui venen aquelles converses que a tots ens agraden, comentant la jugada.